No és la típica pel·lícula d'amor.
Ahir divendres tocava cinema domèstic, una pizza, una Franhziskaner ben freda i una peli. En aquest cas l’escollida va ser: Crazy, stupid, love.“Només et separes, podria haver estat pitjor. Podria haver estat un càncer”. Amor desitjat, amor impossible, amor d’una nit... amor, el més gran dels sentiments, és tractat en aquesta pel•lícula d’una manera simpàtica, entretinguda i divertida. Un guió que ens proposa una bona línia argumental a partir d’una sèrie de situacions a cavall entre la comèdia i el drama.
Steve Carell, aquí també productor, és un bon intèrpret que amb naturalitat continua trobant l’equilibri entre comèdia i drama, en aquest cas interpretant a un personatge que es guanya les nostres simpaties d’una manera espontània en aquestes anades i vingudes al voltant de la que suposa és la seva ànima bessona. Julianne Moore no perd ni perdrà mai aquesta capacitat que te d’enlluernar-nos. Ryan Goslin fa a la perfecció el seu paper de xulete. La resta de personatges estan correctes.
El missatge de Crazy, stupid, love és que tots volem, tots desitgem, però tots hem de lluitar pel que volem. Boix, estúpid, amor... és el que hi ha.
http://www.cinemaieti.com/cartellera/pelicules.php?id=3005
No hay comentarios:
Publicar un comentario