Cinema ieti

LOS MERCENARIOS 2

Una colla de dinosaures.

Los Mercenarios hauria passat sense pena ni gloria si no hagués estat pel seu repartiment. Veure reunits en la mateixa pel·lícula a tot un seguit d’herois no tenia preu. Els més de 250 milions recaptats varen justificar una segona part. I quina segona part!
El començament de Los Mercenarios 2 deixa en no res al de la primera. Les escenes d’acció son canyeres, artesanals, es a dir, utilitzant els efectes digitals en contades ocasions, i encara son masses, perquè això d’omplir als extres de bossetes amb sang falsa ja no es porta, i tant en aquesta con en l’anterior es passant amb tanta dosis de sang.
Bones coreografies per a les escenes d’acció. Atenció a l’enfrontament a l’església i el duel a l’aeroport. Scott Adkins està desaprofitat com a ma dreta del dolent, que no és altre que Van Damme. Un dolent més físic aquesta vegada, que fa preveure un esperat enfrontament entre ell i Stallone.

L’aparició estel·lar de Chuck Norris, a càmera lenta i amb música d’Ennio Morricone de fons (brutal), està ficada amb calçador, però a aquestes alçades de la pel·lícula ja res importa. Aquets moment demostra l’alt grau d’auto parodia del que fa gala la pel·lícula.

No ens enganyem, Los Mercenarios 2 és molt conscient del que és, de qui hi participa en ella i al públic que va dirigida, per tant la conya i la parodia son constants i, sens dubte, uns dels seus grans encerts.
La pel·lícula ens regala amb el que ja volíem veure des de la primera: a Stallone, Willis i Schwarzenegger ajunten forces i aniquilant a l’enemic colza a colza. Una seqüència èpica en la que no hi falten les dosis d’humor i violència exigides. L’acció i la conya és el que mana en aquesta pel·lícula, i en aquest sentit Los Mercenarios 2 és un autèntic ple de principi a fi que farà les delícies de tots els que varem créixer amb aquesta colla de “dinosaures” del gènere.

Veure fitxe pel·lícula