#navbar-iframe { height:0px; display:none; visibility:hidden; }

viernes, 12 de octubre de 2012

EL FRAUDE
Un frau millorable.

Un guió molt vist últimament, que a més volta en l’entorn de la vida professional i personal del protagonista. Denuncia d’una corrupció financera molt d’actualitat i les infidelitats en la família, i com les dues coses tenen influència una amb l’altre.
Tot i que en un principi el frau sembla només financer, no és així, deriva al terreny personal, al de la confiança amb els amics, i també de com en un sistema policial també es poden cometre irregularitats, que no deixant d’esser un frau.
A El fraude tot és previsible, fins i tot no destaca cap dels actors principals. Richard Gere fa al que ja ens te acostumats, a l’elegància d’un Home de negocis, però sense res més. Això si, cada vegada té més acusat el tic de tancar tant els ulls cada cop que el seu personatge ha de pensar alguna cosa, un detall que al començament de la seva carrera es podia veure com un segell personal, s’ha convertit en una mania de l’actor.
Susan Sarandon és una gran actriu però en aquest tipus de pel•lícules no se li treu tot el seu talent.
Una història entretinguda però que podia donar molt més de joc si s’hagués aprofundit molt més en els sentiments de tot el que passa i no passant només de refilo per damunt d’ells.

No hay comentarios:

Publicar un comentario