Un thriller intel·ligent i elegant.
A Argo posa tota la seva passió i esforç per explicar un fet real amb tota la sinceritat i fidelitat possible als fets, amb una atenció molt acurada pels detalls. Sap en tot moment com crear la tensió adequada, amb una ambientació i caracteritzacions de luxe (no us perdeu els crèdits finals), uns actors fent un excel·lent treball i un guió amb alguns moments brillants.
El començament d’Argo està molt bé i és una demostració del pols d’Affleck darrera de les càmeres. Després d’una petita introducció en la que una veu en Off ens explica breument però amb claredat la historia d’Iran, ens traslladem a l’Orient Mitjà a finals dels anys 70 i son unes escenes rodades de tal manera, que es palpa la tensió i la sensació de perill que pateixen els protagonistes, que t’enganxen a la butaca i ja ens adonem que estem davant alguna cosa que val la pena veure.
Un altre punt a favor d’Argo és la impressió de que realment estem a la dècada dels 70, molta cura en cada detall, els carrers incendiats de protestes d’Iran, el vestuari, la decoració a les cases i oficines, els bigotis i talls de cabell, les ulleres grans, la banda sonora o la presència del tabac en tost els ambients, fa que ens traslladem a aquella època. La intenció d’Affleck és ser precís en la historia sent crític ambdues parts, aconseguint-ho la major part de les vegades.
Argo és un fantàstic thriller polític ple de tensió, intriga, humor i elegància, obra d’un realitzador que va creixent en maduresa, que sap ser dramàtic però també relaxar-se quan arriba el moment.