#navbar-iframe { height:0px; display:none; visibility:hidden; }

sábado, 10 de noviembre de 2012

ARGO
Un thriller intel·ligent i elegant.

Amb només tres pel·lícules com a realitzador, Ben Affleck està fent una de les carreres més interessants de la industria cinematogràfica d’Estats Units. Affleck sempre ha tingut clar que vol ser alguna cosa més que una cara bonica de Hollywood.
A Argo posa tota la seva passió i esforç per explicar un fet real amb tota la sinceritat i fidelitat possible als fets, amb una atenció molt acurada pels detalls. Sap en tot moment com crear la tensió adequada, amb una ambientació i caracteritzacions de luxe (no us perdeu els crèdits finals), uns actors fent un excel·lent treball i un guió amb alguns moments brillants.

El començament d’Argo està molt bé i és una demostració del pols d’Affleck darrera de les càmeres. Després d’una petita introducció en la que una veu en Off ens explica breument però amb claredat la historia d’Iran, ens traslladem a l’Orient Mitjà a finals dels anys 70 i son unes escenes rodades de tal manera, que es palpa la tensió i la sensació de perill que pateixen els protagonistes, que t’enganxen a la butaca i ja ens adonem que estem davant alguna cosa que val la pena veure.

El guió sap ser crític amb tots els bàndols, la CIA, els governs occidentals, el món del cinema, etc Cal destacar les actuacions de John Goodman i Alan Arkin (del món del cinema), amb uns diàlegs que no tenen perdua.Acompanyant a Ben Affleck hi ha un grapat d’actors, el grup d'ostatges, l’ambaixador del Canada, fent tots un treball increïble.
Un altre punt a favor d’Argo és la impressió de que realment estem a la dècada dels 70, molta cura en cada detall, els carrers incendiats de protestes d’Iran, el vestuari, la decoració a les cases i oficines, els bigotis i talls de cabell, les ulleres grans, la banda sonora o la presència del tabac en tost els ambients, fa que ens traslladem a aquella època. La intenció d’Affleck és ser precís en la historia sent crític ambdues parts, aconseguint-ho la major part de les vegades.
Argo és un fantàstic thriller polític ple de tensió, intriga, humor i elegància, obra d’un realitzador que va creixent en maduresa, que sap ser dramàtic però també relaxar-se quan arriba el moment.



Veure fitxe pel·lícula

jueves, 8 de noviembre de 2012

SKYFALL
Al costat més humà de 007.

Ens trobem davant d’un James Bond que qüestiona la naturalesa del seu treball i mostra un declivi físic inèdit fins a les hores. Estem en el inici d’una nova etapa de la sèrie, en la que a part de Craig (ja ha firmat per dues més), la resta de personatges que fins ara li feien costat donant pas a una renovació i que tenen aquí la seva carta de presentació.
Suposo que el fet de celebrar el 50 aniversari de la franquícia fa que hi veiem constants ullets a algunes de les pel·lícules més recordades de 007.
Casino Royal (2006) va posar el llistó molt alt en aquesta etapa de la sèrie amb en Daniel Craig com a James Bond. Quantum of Solace (2008) no va la supera i Skyfall tampoc. Estem davant el Bond que més s’apropa al gènere del drama. I com a tot bon drama, aquesta és una historia de traïció i venjança. Descobrim elements del passat de Bond i M inèdits fins ara, portant la saga a un terreny més personal.
Aquí i juga un paper important Silva, el dolent interpretat per Javier Bardem que en cap moment et deixa indiferent, desconcertant i provocador (fins i tot intenta seduir a Bond), divertit i patètic.

La resta de personatges, els clàssics guanyen als moderns. Judi Dench com a M segueix perfecta, Ralph Fiennes està impecable en un paper que serà vital en les prpeperes entregues. Contràriament el jove Q queda lluny dels anteriors i les noies Bond resulten poca cosa, una perquè la seva presència és molt breu i l’altre perquè no resulta gaire convincent. L’ombra de Vesper, Eva Green, de Casino Royale és molt allargada.
Daniel Craig continua sent l’ànima d’aquest Bond amb el mèrit de donar-li un gir inesperat al seu personatge, ensenyant el seu costat físic més vulnerable. I demostrant que avui per avui no te rival interpretant les lluites i les persecucions, fent-les tant creïbles com doloroses.
Skyfall resulta original i valenta en la seva proposta dins la saga tot i que personalment i ha moments que trobo a faltar l’espectacularitat visual habitual en les pel·lícules de James Bond. Un guió més sòlid i unes noies a l’alçada del protagonista la haurien millorat molt.


Veure fitxe pel·lícula