EL LADO BUENO DE LAS COSAS
On veuen les 8 nominacions als Oscar?

En primer lloc crec que les 8 nominacions que té la pel·lícula als premis Oscar són totalment excessives.
El que sobresurt més en aquesta història és la interpretació de Jennifer Lawrence, una actriu que ja ha deixat d’esser una sorpresa. També molt bé Bradley Cooper defensant la seva imatge de guaperes apta per a papers sense cap càrrega dramàtica, i Robert de Niro, més entonat i mesurat del que ens te habitualment acostumats, fent una excel·lent interpretació.
Segurament gràcies a l’admiració que desperta el controvertit i temperemental director David O. Rusell se li hagi donat un tracte de favor amb El lado bueno de las cosas, un guió molt interessant, vertiginós, simpàtic, que ens introdueix de ple en un món de desequilibris més emocionals que mentals i en l’estupidesa supersticiosa amb forma d’aposta esportiva. Però, atenció, que falla?
La direcció és notable. Potser la falta d’originalitat, que sigui tant previsible, que el que ens ensenya David O. Rusell a la pantalla no ens sembli una novetat, si no una clàssica història romàntica amb alguns tocs còmics. No hi ha escenes d’aquelles que es queden gravades a les nostres retines, ni la seqüència del ball resisteix la comparació amb la de John Travolta i Uma Thurman tot i que comparteix una evident semblança en alguns plans.
Una pel·lícula que serà recordada sobre tot pel seu optimista tram final.

Veure fitxe pel·lícula

LA NOCHE MÁS OSCURA
A la caça d’Osama.

La noche más oscura és una pel·lícula que podria ser (i és) bastant polèmica degut a les escenes que hi poden veure. Tortures, operacions encobertes i frases d’alts càrrecs com per exemple: “Hagan su trabajo, tràiganme a gente a la que pueda matar”. Kathryn Bigelow (oscar per En Tierra hostil) torna a estar a l’alçada i porta a bon port la cinta sense importar-li el que diran. La directora es limita a representar lo més objectivament possible com es varen produir els fets. En cap moment de la pel·lícula se’ns transmet cap missatge patriòtic, ni es veuen banderes americanes al aire. No hi ha funerals emotius ni herois de la nació. Bigelow ens presenta el treball d’uns professionals sense jutja la seva ètica y sense amagar-nos les seves accions i conseqüències. Ens deixa a nosaltres, els espectadors, perquè lliurament decidim el que ens sembla bé i el que no. En cap moment ens vol empenya a adoptar una opinió amb alguna imatge o música carregada de emotivitat. El guió tampoc s’ha permès tenir diàlegs sobre moral, ni ha deixat que els personatges defensin les seves accions amb la paraula, donant a la pel·lícula un realisme fred més propi dels documentals.

Jessica Chastain interpreta el paper de Maya fil conductor de la història. Jason Clarke (Dan) és la ma executora d’aquestes tècniques fora d’ètica, amb la seva interpretació ens ensenya a una persona normal amb una feina difícil d’entendre. Reda Kated és el presoner que està a la cel·la bruta que no sabrem ben bé quina és la seva possible relació amb Al-Qaeda ni perquè està allà. Però sabem que té informació que els agents de la CIA obtindran d’una manera u altre, y Maya tot i que aparante una certa fragilitat és una agent amb una gran determinació. A partir d’aquesta escena veurem un seguit d’actors i actrius que interpreten a diferents membres de la CIA, als càrrecs del govern, soldats de les Forces Especials i terroristes, tots amb nota alta.
Pel·lícula molt recomanable per anar a veure-la al cinema ja que a part de la història, els actors i les imatges, el so i la música ha estat molt acurada. Esteu atents als trets, les explosions i al so dels rotors dels helicòpters, espectacular!

Veure fitxe pel·lícula