#navbar-iframe { height:0px; display:none; visibility:hidden; }

sábado, 22 de septiembre de 2012

CONTRARRELOJ
Nicolas Cage no rasca… pel·lícula

Encara recordo pel·lícules com ara “La Roca”, “Cara a cara”, “Con Air”, “Ojos de serpiente” o “60 segundos” en les que veiem com Hollywood volia convertir a Nicolas Cage en una estrella i en un heroi d’acció, i ho varen aconseguir. Després un seguit de males decisions de Cage, acceptar guions sense mirar, de vendre’s al millor postor, de roda subproductes, el varen convertir en un actor víctima del negoci, que treballa sense parar única i exclusivament per la pasta i sense quasi acceptar cap risc. Contrarreloj no millora l’ imatge que en tenim. Aquesta pel·lícula suposa el retrobament de Nicolas Cage i el director Simon West quinze anys després de “Con Air”. En aquest cas el director poca cosa pot fet amb un guió ple de topics. El començament sembla que estem davant d’una cinta millor de la que després ens trobarem. En definitiva, ja que no hi vull perdre més temps, la pel•lícula es pot arriba a pair sense perill de indigestió, tot que és una llàstima que el retrobament de Cage i West no hagi donat millors resultats. Contrarreloj, passable i oblidable.

sábado, 8 de septiembre de 2012

HEADHUNTERS
Un thriller que enganxa de bon començament.

La pel·lícula té els mateixos productors de Millenium i això es nota en cada escena. És un thriller bastant realista i proper, allunyat de les grans i multitudinàries persecucions a que ens te acostumats Hollywood. La trama és bona i ja des de la primera escena ens absorbeix. Les seqüències violentes estan ben cuidades en la seva crueltat i realitat, així com nus per a tots els gustos. Les interpretacions són molt solvents, destacant el tres protagonistes principals, amb un Roger al qual li acabes agafant estimació. Ens trobem davant de un bon thriller d’acció, ple d’intrigues, violència, alguna escena inoblidable, i amb una dosis saludable de humor. Però, per damunt de tot, te allò imprescindible en tot thriller i novel·la negra: uns bons girs de la trama, creïbles i que aconseguiran mantenir l’atenció de l’espectador durant tota la projecció. El gir final està agafat in extremis, però no fa desmereixia res del que hem vist fins llavors. En definitiva un thriller cru, brut i real que val la pena veure.