Al costat més humà de 007.
Ens trobem davant d’un James Bond que qüestiona la naturalesa del seu treball i mostra un declivi físic inèdit fins a les hores. Estem en el inici d’una nova etapa de la sèrie, en la que a part de Craig (ja ha firmat per dues més), la resta de personatges que fins ara li feien costat donant pas a una renovació i que tenen aquí la seva carta de presentació.
Suposo que el fet de celebrar el 50 aniversari de la franquícia fa que hi veiem constants ullets a algunes de les pel·lícules més recordades de 007.
Casino Royal (2006) va posar el llistó molt alt en aquesta etapa de la sèrie amb en Daniel Craig com a James Bond. Quantum of Solace (2008) no va la supera i Skyfall tampoc.
Estem davant el Bond que més s’apropa al gènere del drama. I com a tot bon drama, aquesta és una historia de traïció i venjança. Descobrim elements del passat de Bond i M inèdits fins ara, portant la saga a un terreny més personal.
Aquí i juga un paper important Silva, el dolent interpretat per Javier Bardem que en cap moment et deixa indiferent, desconcertant i provocador (fins i tot intenta seduir a Bond), divertit i patètic.
Daniel Craig continua sent l’ànima d’aquest Bond amb el mèrit de donar-li un gir inesperat al seu personatge, ensenyant el seu costat físic més vulnerable. I demostrant que avui per avui no te rival interpretant les lluites i les persecucions, fent-les tant creïbles com doloroses.
Skyfall resulta original i valenta en la seva proposta dins la saga tot i que personalment i ha moments que trobo a faltar l’espectacularitat visual habitual en les pel·lícules de James Bond. Un guió més sòlid i unes noies a l’alçada del protagonista la haurien millorat molt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario