A la caça d’Osama.
La noche más oscura és una pel·lícula que podria ser (i és) bastant polèmica degut a les escenes que hi poden veure. Tortures, operacions encobertes i frases d’alts càrrecs com per exemple: “Hagan su trabajo, tràiganme a gente a la que pueda matar”. Kathryn Bigelow (oscar per En Tierra hostil) torna a estar a l’alçada i porta a bon port la cinta sense importar-li el que diran. La directora es limita a representar lo més objectivament possible com es varen produir els fets. En cap moment de la pel·lícula se’ns transmet cap missatge patriòtic, ni es veuen banderes americanes al aire. No hi ha funerals emotius ni herois de la nació. Bigelow ens presenta el treball d’uns professionals sense jutja la seva ètica y sense amagar-nos les seves accions i conseqüències. Ens deixa a nosaltres, els espectadors, perquè lliurament decidim el que ens sembla bé i el que no. En cap moment ens vol empenya a adoptar una opinió amb alguna imatge o música carregada de emotivitat. El guió tampoc s’ha permès tenir diàlegs sobre moral, ni ha deixat que els personatges defensin les seves accions amb la paraula, donant a la pel·lícula un realisme fred més propi dels documentals.
Pel·lícula molt recomanable per anar a veure-la al cinema ja que a part de la història, els actors i les imatges, el so i la música ha estat molt acurada. Esteu atents als trets, les explosions i al so dels rotors dels helicòpters, espectacular!
No hay comentarios:
Publicar un comentario