Cinema ieti

LINCOLN
Excessivament llarga..., o no.

Quasi tres hores de història americana que et semblaran menys sempre i quan el tema sigui del teu interès. Al director no li interessa el camp de batalla, ja s’han fet moltes pel·lícules sobre el conflicte, si no la lluita en els despatxos, la guerra oberta entre demòcrates i republicans per l’abolició de l’esclavitud.
Lincoln és retratat coma President, polític, pare i marit. Tot i així la seva vida privada passa més desapercebuda, sense profunditza-hi massa. La presència del fill gran es queda com anecdòtic. També passa amb altres personatges, són tants els personatges (amb més o menys implicació) d’aquesta historia, que és difícil que tots tinguin els minuts que mereixen.
El centre d’atenció de la cinta és Lincoln i la seva causa, per això el Spielberg deixa de banda la part més familiar, la part humana dels principals interessats en que s’aprovi l’esmena, es a dir, la comunitat negre. I quan hi fa algun apropament ho fa amb molta destresa, a destaca el moment que el personatge de Tommy Lee Jones arriba a casa després de l’aprovació de l’esmena.
En cap cas Spielberg ens mostra una visió idealitzada de la figura de Lincoln. Ens mostra una persona humana e imperfecta, però valenta i fidel als seus principis. Ja només començar el situa en un entorn exempta de grandesa, fugin de la imatge de mite que sempre a envoltat al personatge.

Aquí volia arriba, el treball de Daniel Day-Lewis en la pell del President és supèrbia. Els gestos, la manera de parlar, de caminar... Però sobretot l’esforç per aconseguir una representació solemne del polític al temps que des dramatitza al ser humà que hi ha al darrera. Per a mi, particularment, és lo millor d’aquesta pel·lícula.
Lincoln no es tracta d’una producció especialment apassionant, el desenllaç final potser és massa facil, “de manual”. Més si arriba després de l’assassinat del protagonista, el qual està enregistrat amb molta elegància, fora de pla i sense pretensions lacrimògenes.
Tècnicament és impecable, ja si contava amb això. El repartiment és de luxe, del primer a l’últim, per breu que sigui la seva intervenció.

Veure fitxe pel·lícula