Una segona entrega amb calçador.
L’excusa per tornar a encarnar a l’agent especial Bryan Mills es ben senzilla: els familiars d’aquells als que va matar per salvar a la seva filla, a la primera pel·lícula, Venganza, volen passar comptes anant directament per ell i la seva família.
La continuïtat es mante i, encara que no deixa d’esser una segona part, treta de la màniga, al menys l’excusa te arguments a favor.
Per desgracia, en aquesta ocasió no tenim darrera la càmera a Pierre Morel sinó a Olivier Megaton. La seva direcció es barroera i marejant, sobretot en els enfrontaments cos a cos, on la càmera es mou sense to ni so, sense cap mena de planificació. Aquesta manera de dirigir espatlla tota la feina de coreografia i aquells moments destinats a fer-nos gaudir. Tot això passa factura a la pel·lícula ja que està molt per sota del nivell de la primera entrega.
Per sort, el guió, que és simple com a la primera, va de cara al gra i això ajuda a que l’hora i mitja que dura passi volant. Això i la presencia de Liam Neeson són els dos punts forts que la salven.
A Neeson se’l veu ja una mica casquedet, es a dir, no tant en forma. Els 60 anys que dur a sobra es comencen a notar.
En definitiva, una pel·lícula que compleix amb un objectiu, distreure al personal, a vegades no cal demanar més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario