Cercant els nostres creadors.
El gran dubte de Prometheus era sabé si estaria a l’altura de la saga
Alien. Prometheus és una bona pel·lícula on l’espectacle i l’emoció i son
assegurats tot i que la seva opulència i ambició l’allunya de la saga
original.
Visualment la pel·lícula és espectacular, impecable i fantàstica. A més
Ridley Scott demostra el seu saber fer creant aquella sensació de tensió
creixent.
Prometheus gaudeix d’un repartiment bastant potent. Noomi Rapace deixa
d’acostat els tatuatges i pírcings del personatge de Milennium: Los
hombres que no amaban a las mujeres que la va fer famosa, per donar vida
a l’arqueòloga protagonista, que com la sergent Ripley, té un gran sentit de
la supervivència. Atenció a l’escena de l’auto cirurgia, espectacular.
Prometheus busca resposta a algunes de les preguntes que sempre s’ha fet la humanitat: de on venim?... a on anem?... potser per això el guio de Damon Lindelof grinyola en alguns moments, la tasca no era gens fàcil i aquesta ambiciosa aposta potser fa que el film no arribi a les quotes del primer Allien (1979).
L'ambient m'ha recordat a Alien, i el transcurs de la peli així ho deixa veure. Jo crec que ha volgut marcar els origens de la saga, no ho considero com un remake.
ResponderEliminarEl problema és que, en el meu cas, quan he sortit de la peli tenia un piló de dubtes.